PRÒXIMS ACTES I PRESENTACIONS

• El dia 1 de maig, des de les 11h i el dia 2 de maig per la vesprada, Francesc Mompó estarà a la fira del llibre de València (Jardins de Vivers) signant llibres a Els llibres de Cento (casetes 13 i 14)
• El dia 10 de maig, diumenge pel matí, Francesc Mompó estarà signant llibres a la XXI trobada d'escoles en valencià a Marines (El Camp de Túria) convidat per l'organització.
• El dia 17 de maig, diumenge pel matí, Francesc Mompó estarà signant llibres a la XXI trobada d'escoles en valencià a Benimamet (L'Horta) convidat per l'organització.
• El dia 23 de maig, dissabte, a les 18'30h, Francesc Mompó presentarà el llibre Camí d'amor al teatre Cervantes (antic dipòsit) de l'Olleria (la vall d'Albaida).
• El dia 30 de maig Francesc Mompó estarà signant llibres a la XXI trobada d'escoles en valencià a Cocentaina (el Comtat i l'Alcoià) convidat per l'organització.

BIOGRAFIA

Francesc Mompó i Valls va nàixer a l’Olleria (Vall d’Albaida), al cor de les comarques centrals valencianes. Estudià batxillerat a Albaida i en acabant es traslladà a València on es graduà en psicologia. Es llicencià en filosofia i ciències de l’educació i més endavant obtingué la titulació de professor de valencià, ocupació que desenvolupa en l’actualitat en un centre de l’Horta. Aquesta faceta docent l’ha dut a ser també responsable d’aula i de facultat en els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià al llarg de quinze anys; corrector d’aquesta prova; professor dels cursos del Pla de Formació Lingüísticotècnica en Valencià del professorat no universitari o professor dels cursos superiors de la JQCV al col·legi de metges de València. Fruit d’aquesta tasca docent ha estat també la participació com a coautor de llibres de text orientats a l’ESO.
A banda d’aquesta ocupació professional com a docent, ha sabut trobar temps per a participar en revistes i actes cívicoculturals. Així, Francesc Mompó té diversos treballs tècnics i de creació publicats: articles de crítica literària a la revista Arana; llibres d’homenatges a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana o poemes publicats en diverses revistes del país com ara Tendur, Marxa popular fallera o On brama la tonyina. Ha participat en diversos actes cívicocultrals arreu del país: en les tertúlies poètiques de la Forest d’Arana; en actes organitzats pel col·lectiu l’Olla; en homenatges a Fuster, Estellés, Brossa o Joan Valls i en actes organitzats per la Real Societat Econòmica d’Amics del País. És el creador i l'organitzador, junt amb Ramon Guillem, de la moguda literària: L'anguila literària. És col·laborador del periòdic digital L'informatiu amb la columna setmanal: La iseta; del Levante amb la columna mensual: El llibre de la setmana; articulista de d'El Punt/Avui. També ha fet de conferenciant en temes d’animació lectora en diversos instituts de secundària. Ha rebut l'any 2010 el Premi a la Difusió de la Llengua i la Literatura Catalana al País Valencià atorgat per l'Associació d'Escriptors en llengua Catalana al País Valencià. Ha rebut el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida per la novel·la Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera). Ha rebut el XIV premi de poesia Josep Maria Ribelles de Puçol pel poemari De la fusta a l'aigua (Ed. Onada). És vocal de la Junta Directiva del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
I com no, ha conreat la literatura de creació, que ocupa una part essencial de la seua personalitat sense la qual és impossible definir aquest valencià de l’Olleria. Conseqüència d’aquesta exigència de la la literatura pròpia és la publicació del poemari Viàtic marí, amb què guanyà el premi la Forest d’Arana (1994), 55 maneres de mirar València (Ed. Germania) o la trilogia d’èxit que componen les novel·les Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus (Ed. Alfaguara/Voramar). L’Elegit (Finalista Premi Ciutat de Torrent 2003, Ed. Tabarca), Els greixets (Finalista Premi Ciutat de Borriana, Ed. Tabarca), Amable (Premi Ciutat de Torrent 2005, Ed. Tabarca), Uendos i Camí d'amor (Premi Benvingut Oliver de Catarroja 2008 i Premi Samaruc 2010), Els fantasmes del Lacrima Coeli (Ed. Bullent) i el recull de narracions Fronteres de vidre (Ed. Germania), El vol de l'Esparver (Voliana edicions), són altres de les seues obres. Així com diversos poemes i narracions formen part en diverses antologies literàries dels Països Catalans. 

ELS ULLS DEL LLAC

EDITORIAL ALFAGUARA/VORAMAR

Els Ulls del Llac, tot i que té una lectura autònoma, és la primera part d’una trilogia (L’ull de Zeus, Terra de Déus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. En aquesta ocasió el protagonista és Carles, un xicot de setze anys, que està una mica obsessionat amb la idea d’estrenar-se. Al llarg d’aquesta novel·la trobarem un poc de tot (o no tan poc): amistat, relacions familiars, amor, violència i, fins i tot, sexe; tot açò barrejat amb unes pinzellades de misteri i de màgia.

ARGUMENT
Carles pensa que ja ha arribat l'hora d'estrenar-se, i cap a aquesta finalitat dirigirà totes les accions. Però la situació es complica quan comença a sentir-se atret per Núria, una antiga aventura amb qui no ho va poder fer; la qual encara continua enamorada d'ell. La resta de la colla la formen: el Paella, el graciós del grup i l’encarregat de posar-los a tots en diversos embolics; tenim també el Quim, a qui tot allò que sa mare li havia d'haver donat en neurones quan va nàixer li ho va donar en músculs; hi ha el Felo, qui posa trellat quan les situacions es compliquen; cap al final apareix una nova amiga, Anna, que serà el suport afectiu de Núria davant dels desenganys amorosos amb Carles; i com no, un estrany personatge, Lluís, el Poeta, que embolcallarà la història amb un vel de misteri. Aquest els proposarà d'anar a la platja la nit de Sant Joan perquè la màgia del lloc els serà favorable perquè els seus desitjos es facen realitat. L'aparició de Montse (una misteriosa estudiant de filologia) eixa nit farà que Carles tinga la possibilitat d'estrenar-se. Possibilitat que queda poc clara al final de la novel·la i que deixa oberta la porta per tornar amb Núria, amb qui la relació ha anat desenvolupant-se entre l'amor i el desamor.

INTERÈS FORMATIU I TEMÀTIC
La colla viurà diverses històries de la més absoluta actualitat: discussions amb els veïns on es reuneixen perquè els fan nosa amb el rebombori que munten per les nits; problemes acadèmics; relacions amb pares separats; les sortides nocturnes a pubs i discoteques, etc.
Aquesta primera novel·la forma part d’un pla que l’autor vol desenvolupar de forma narrativa: la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, els mateix autor i la inspiració (muses). Aquest triangle generador de la creació és el que estructurarà la trilogia. Així, ens resultarà molt curiosa la complicitat que es crea entre el protagonista i l'escriptor; relació que ens acompanyarà al llarg de tot el relat. I és que al nostre autor sembla que se li’n fuig la història de les mans i els personatges assoleixen una certa (o total) autonomia.
Un llenguatge fresc i àgil per a una novel·la divertida que tracta a la perfecció el comportament i els problemes dels adolescents.

L'ULL DE ZEUS

EDITORIAL ALFAGUARA/VORAMAR

L’ull de Zeus, tot i que tinga una lectura autònoma, és la segona part de la trilogia (Els ulls del llac, Terra de déus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. En aquesta ocasió els sentiments i els pensaments de Núria seran els que faran avançar la història. De la mateixa manera que en Els ulls del llac, tindrem un tast de tot: amistat, relacions familiars, amor, racisme, violència i, fins i tot, sexe; tot açò barrejat amb unes pinzellades de misteri i de màgia.

ARGUMENT
Recordem que en la Nit de Sant Joan Núria observà com Carles s’enrotllava amb aquella xica a la platja de la Malva-rosa. La traïció de Carles farà que partisquen palletes i no es tornen a veure mai més? Núria el perdonarà quan ell li telefona i li diu que l’estima?
De bell nou, la colla formada per Carles, Núria, el Paella, Felo, Quim, Lluís (el Poeta) i Anna ens convida a entrar en el seu món particular, on ens faran gaudir de noves vivències que no ens deixaran indiferents: el mal tràngol que passaran al metro quan Paella decideix viatjar sense bitllet; la nit de marxa a les discoteques de Sa platja; la baralla amb un grup de neonazis per defensar un immigrant; l’amor, com no, que perdura entre Núria i Carles; i el que naix i creix entre Anna i el Poeta.
L’escriptor s’acomiadarà de Carles perquè, en aquesta ocasió, la protagonista serà Núria, i seran els seus pensaments i les seues sensacions el fil conductor d’aquest relat.

INTERÈS FORMATIU I TEMÀTIC
La colla continuarà vivint històries de la més absoluta actualitat; relacions entre fills i pares separats, sortides nocturnes a pubs i discoteques, racisme, violència, amor i desamor, accidents de moto, etc.
Es perllonga la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, el mateix autor i la inspiració (muses). L’escriptor però, s’acomiadarà de Carles; i és que, definitivament, li ha fugit la història de les mans i els personatges ja han assolit la independència suficient per anar fent tot sols.
Un llenguatge fresc i àgil per a una novel·la divertida que tracta a la perfecció el comportament i els problemes dels adolescents.

TERRA DE DÉUS

EDITORIAL ALFAGUARA/VORAMAR

Terra de déus, tot i que tinga una lectura autònoma, és la tercera i última part de la trilogia (Els ulls del llac, L’ull de Zeus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. Les pinzellades de màgia i de misteri esdevenen, en aquesta novel·la, tota una aquarel·la. Lluís, el Poeta, es durà tota la colla d’amics al Parnàs -el món del déus, on viuran aventures molt divertides amb éssers un tant estranys.

ARGUMENT
Altre cop, la colla d'amics formada per Carles, Núria, el Paella, Felo, Quim, Anna i Lluís (el Poeta) ens sorprendrà amb la seua manera particular de llegir la vida.
Lluís, el Poeta, desvetllarà el misteri que sempre li ha estat company i convidarà tota la colla a gaudir dels secrets i de la màgia del món dels déus: el Parnàs. En aquest lloc tan estrany trobarem personatges i situacions un tant particulars: entendrem l’origen de la marca tan coneguda NIKE, viurem com la colla resol l’enigma de l’Esfinx, serem coneixedors de la formació de la font d’Hipocrene, ens divertirem observant com Pan persegueix les muses pels boscos, ens emplenarem d’imatges sensuals amb l’aparició de les nàiades (nimfes d’aigua dolça) i com no, animarem el nostre Quim durant la seua participació en els Jocs Pítics.
De la mà d’Anna, Lluís viurà un amor tan intens com impossible: el Poeta podrà gaudir de la immortalitat mentre romanga en la terra dels déus, però si torna amb Anna a València la perdrà. Com solucionarà aquest dilema?

INTERÈS FORMATIU I TEMÀTIC
A pol·lo, Pan, l'Esfinx, les muses, nàiades i nereides, els jocs pítics... Un bell esbart de conceptes de la mitologia grega es veuran involucrats en els interessos dels nostres amics per bastir una història que ens resultarà fresca i educativa a la vegada. Deixant-nos acaronar per la lectura d’aquesta novel·la tastarem una bona porció de cultura clàssica
Un gran dilema se’ns plantejarà al llarg del relat: seríem capaços de perdre la divina immortalitat (el bé més anhelat per l’home) per una amor tan gran com efímer?
Amb la tercera i última part de la trilogia, l’escriptor acabarà de bastir la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, els mateix autor i la inspiració (muses).

L'ELEGIT

EDITORIAL TABARCA

Jordi és un jove de dotze anys que es trasllada amb la família a un poble muntanyenc de València perquè els pares volien fugir dels perills que la ciutat oferix als adolescents. Compren un casalot i s’hi muden a viure. Casualment, o no, son pare arreglava el jardí i tropessa amb un objecte que despertarà la curiositat del jove. A partir d’aquest moment es desenvoluparan els esdeveniments on, barrejant-se el màgic i el real, Jordi haurà de resoldre un misteri que la vila havia pràcticament soterrat en l’oblit col·lectiu.Uns tres-cents anys arrere, la Inquisició havia executat set donzelles acusades del delicte de bruixeria. El protagonista és elegit per descobrir la veritat del que succeí i restablir el bon nom i l’honor de les joves.

OBRA FINALISTA EN EL PREMI NOVEL·LA JUVENIL

"CIUTAT DE TORRENT" 2003.

ELS GREIXETS

EDITORIAL TABARCA

La novel·la de Francesc Mompó Els greixets conta la descoberta per part de Tonet i els seus amics d’un secret mig ocult i mig silenciat però compartit per la gent del seu poble: l’existència dels greixets. Els greixets són uns éssers esborronadors i assedegats de greix que campen per la comarca des de fa molts anys, que es manifesten generació rere generació amb la mort esporàdica d’algun nen. Quan l’existència d’aquest ésser ja quasi s’ha aconseguit esborrar dins de la llegenda, el cos estripat d’un xiquet a qui hom ha xuclat el greix apareix abandonat enmig dels camps. I en tornar el crim torna el misteri de l’assassí, mai descobert i precisament per això temut pels pares que veuen perillar la vida dels fills. La tragèdia colpejarà una altra vegada després de molts anys la vila de Tonet, un familiar del qual havia sigut l’última víctima dels greixets. La descoberta de la foto d’aquell familiar i la nova acció dels greixets impel·liran Tonet a embolicar els seus amics en la recerca d’aquests éssers. Les investigacions de la colla d’adolescents menaran fins el vell casalot d’una misteriosa família del poble, els Santonja, on feia molts anys el fundador de la nissaga, Estanislau Marau, havia escrit els seus dietaris. A través d’ells i les investigacions de la colla de Tonet descobrirem el secret de la maledicció dels greixets.

Aquesta novel·la es compon de dotze capítols els títols temàtics dels quals ens suggereixen la idea del que s’esdevindrà si continuem llegint. Així l’autor aconsegueix enganxar-nos encara més a la lectura i ens obliga a encetar un nou capítol quan tot just n’hem acabat l’anterior.

OBRA FINALISTA PREMI NOVEL·LA JUVENIL

"CIUTAT DE BORRIANA" 2005.

Gravat d'Els Greixets.

Segons la visió del pintor JAM (Jordi Albinyana i Mompó)

AMABLE

EDITORIAL TABARCA

A mable conta la història vital d’un alumne de quart curs de l’ESO, anomenat Amable Boix, i les circumstàncies que l’enfrontaran amb un entorn no tan afable com el seu nom. Amable ha passat la infantesa protegit per sa mare, Roser Boix, que va tenir cura d’ell sense l’ajuda d’un pare que sols existí una nit. Tanmateix arribat ara el moment de l’adolescència, Amable no voldrà ja aquest suport sinó que buscarà enfrontar-se tot sol a una realitat que sovint confon amb els seus desigs. Els malentesos i els anhels frustrats en la relació amb l’única persona de l’institut que li és simpàtica, Teresa, les burles i bromes d’alguns companys, com Sergi, o la incomprensió dels professors de l’institut, com la seua tutora, entrebancaran el camí d’Amable. Les nits sense èxit pels locals de la ciutat, els vexatoris jocs dels companys que deriven en violència i les injustícies rebudes que no sap denunciar augmentaran el cúmul de tristeses d’Amable. Així, assistim al periple d’un heroi tràgic, Amable, en el recorregut d’una sèrie d’etapes que el menaran fins un desenllaç sorprenent i colpidor. Com un gat insegur i encara xicotet, Amable es diposa a travessar la via difícil i transitada de l’adolescència. Aquesta marxa accidentada cap a l’altra vorera serà una marxa per l’infern de l’assetjament escolar. Una marxa al llarg de la qual sabrem si Amable aconsegueix de reeixir i travessar la via o pel contrari s’enfonsa en un infern que pot més que ell.

OBRA GUANYADORA VII PREMI NOVEL·LA

JUVENIL CIUTAT DE TORRENT

UENDOS

L’ARGUMENT

Aquesta novel·la narra l’origen i les peripècies d’uns personatges molt peculiars i molt bordets: els uendos. Al llarg d’aquesta història es produiran nombroses interaccions amb el món dels humans (o muul laf com els anomenen els uendos), amb la precaució, sempre vital, de no ser vistos.

De la mà dels germans Sarmentet i Pebrelleta, i d’altre grup de uendos ens endinsarem en el seu poblat (Jacul), aprendrem l’idioma mergüí (o almenys en farem un tast), ens assabentarem de l’extraordinària tecnologia que empren, coneixerem algunes de les missions més importants que desenvolupen i, sobretot, viurem situacions molt divertides, sempre impregnades de la màgia més naïf. No obstant això, no tot serà riure; i els nostres amics es veuran capficats en una brutal lluita contra els seus pitjors enemics.

CAMÍ D'AMOR

Mai sabem on ni quan ens sorprendrà l’amor. A Màrius i a Talia els nasqué quasi al mateix temps que els creixien les dents i vestien de colors la vida. Però aquest sentiment està ferit per sagetes d’or, de plata i de ferro. Els nostres protagonistes les tastaran totes: saboroses com la mel, arestades com el cantell de les roques muntanyenques, i d’altres amb el regust de ferro rovellat a la boca.

Així comença el primer capítol de la novel·la:

"La primera vegada que la va veure ja li va fer goig. O una cosa semblant, perquè als quatre anys els sentiments són bastant primaris i no solen anar més enllà de la satisfacció de les necessitats més quotidianes: tinc fam, vull eixa joguina, tinc son, necessite la seguretat i les carones de ma mare, fa calor, el pastís és meu... i difícilment furguen molt més en la base de la personalitat. Tanmateix, sí que hi fan saó; una saó que de vegades és per a sempre. Per a tota una eternitat; i potser encara més enllà".

Bé, aprofite també per agrair l'amic Toni Teruel les amables paraules que m'ha dedicat al seu blog de recursos didàctics de català.

Altres notícies relacionades:

http://www.mercecliment.blogspot.com/

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124035

VIÀTIC MARÍ

SI LA DRECERA FOS SIRGA DE VIA

Si pels signes novells membrança de perduts
símfons alats haja o del pèlag silent
l'albor copada em bega en cenacles astuts
lla on el cor s'arrecera i tasta el bo i el dolent,

dret llançaria el nauta al bri fosforescent
guardià del portell de vells castells retuts
qui guarnit de motor sense velam al vent
solcaria l'asfalt amb la sal pels vinguts.

TANKA DE LES FLORS CÍCLIQUES DE L'ALBA

Des de l'omega
de l'alba se t'escolen,
turgents, les flors
per la platja de l'ull
fins ' la pell del desig.

CARTA-PRÒLEG DE PERE BESSÓ (1992)

"Estimat Francesc, de llinatge ollerià dels Mompou, muntanyencs o ribaires:
Et recorde en aquella petita aula, jo analitzant poemes de Foix, Manent i Salvat-Papasseit; tu, arrecerant-te en els versos del comte Lautréamont i comptant, mot a mot, les onze mil verges de Guillaume Apollinaire, tot recitant de cor, i de memòria, línies senceres dels seus versos, mentre un escorrim quincallaire es regalimava per les cuixes d0aquelles puncel·les saboroses que volien ben aviat ser mestresses en gai saber. Eren llargues matinades de dissabte, quan m'acompanyaves per la Plaça d'Espanya. Parlàvem d'una blonda luxúria per les platges de Peníscola, Oropesa o Benicàssim, i jo, encara, descobria l'amor, a degotall, en la primera dona. Dos, tal volta tres anys, i plou ara, no sobre mullat, sinó sobre l'acer més traïdor que obri les carns dels amants vençuts. Silencie un estiu meu, i d'altres, per pudor i per vergonya, amb la complicitat de qui ha begut de la mateixa fel i, ara, consumat el deliri, s'entronca de bell nou amb la saviesa de la nafra cauteritzada pel foc més nítid. Jo volia, què et penses, parlar d'un viatge pagà, sacríleg i, alhora, si m'ho permets, religiós, d'una provisió de béns i de viandes per a la llarga passió que ens pertoca; d'una mar que és mare i perill, dona i meretriu; delicats versos de Foix, amanits amb unatades d'Espriu (la sal, la sal dels captaires...), que es perdia/retrobava als díptics de la Ignominiosa. Desitjava dir-te com he gaudit del soroll de les ones de mitjanit als teus poemes, de la delerosa carícia de les tavalloletes de Pound en les teues tanques, de l'orfebreria maliciosa dels teus doblesentits. Al capdavall, però, no he pogut estar-me de sofrir amb tu, germà, l'esgarrany, l'esgarrifança i el dol, aquesta vegada no de primaveres, sinó encara dels qui, com d'alada torre del castell retut, es llancen mar endins, sense nord, guia, estel, motor ni velam al pèlag de l'ull que ens convida.
Vale
Pere Bessó

XERRADES LITERÀRIES AL COL·LEGI SANT MIQUEL DE LLÍRIA

Aquest és un dibuix que feren els alumnes de 5é del col·legi sant Miquel de Llíria sobre la lectura de la novel·la Uendos de Francesc Mompó; dirigits pel tutor Josep Miquel Valls.

Salutacions a tota la colla de uendos i al seu jacul.